dimecres, 28 de novembre del 2018

"NOSALTRES EN LA NIT" de Kent Haruf

CLUB DE LECTURA

"LLETRAEIXERIDES"

NOSALTRES EN LA NIT, DE KENT HARUF

26 DE NOVEMBRE DE 2018 A LES 19:00

Nosaltres en la nit, de kent Haruf

“la sisena novel.la de l’escriptor nord-americà Kend Haruf (1943-2014) és una obra amb un ressó especial dins el conjut de la producció novel.lística de Haruf, no només pel que explica, sinó per les circumstàncies en què l’autor la va haver d’escriure.
L’escriptor de Colorado, diagnosticat un càncer terminal el febrer de 2014, va dedicar els últims mesos de la seva vida a acabar NOSALTRES EN LA NIT. Potser per això, o no, la novel.la s’erigeix com un elogi al temps lent, una apologia convençuda de les segones oportunitats

El temps fuig i, mentre en conservem un polsim, hauríem de ser capaços de preguntar-nos si realment hem portat les  regnes de les nostres vides. Addie Moore, una vídua de 70 anys, sembla, almenys a l’inici, el personatge més convençut que el pes de l’experiència no és un impediment per fer un canvi de rumb

Dedicada a trobar algú amb qui compartir la solitud, l’Addie se’n va a visitar el seu veí Louis Waters, també vidu, a qui proposa de dormir plegats cada nit”

Les "lletraeixerides" comenten:
- Que pel fet de ser escrit per un home mostra molta sensibilitat
- Es diu que al final, la família va davant de tot i la protagonista renuncia al possible canvi de vida
-També es comenta que és fàcil de llegir perquè no hi ha descripcions ni de  paisatges ni  relats.
- Algú també troba que està mal traduït i li ha costat entendre
Però  en general, totes ens hem posat d'acord que no acaba ni bé ni malament, sinó que una mica en sec, com a ràpid i que és un llibre molt tendre i emotiu.
En conclusió, un llibre molt recomanable, fàcil de llegir i que quan comences no pots parar 



Robert Redford i Jane Fonda ha protagonitzat l'adaptació de la novel.la a la gran pel.lícula. La pel.lícula ha estat dirigida per Ritest Batra.

dilluns, 5 de novembre del 2018

"DE HOMBRES Y RATONES"


Club de lectura: Steinbeck



El Museu de la Vida Rural i els clubs de lectura de les biblioteques públiques Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí i Conangla i Fontanilles de Montblanc, organitzen un debat al voltant de l’obra Homes i ratolins de John Steinbeck.
Homes i ratolins (Of MiceandMen, 1937) narra la història tràgica de dos ranxers que viatgen per Califòrnia en busca de feina durant la Gran depressió a l’època del DustBowl. Els dos protagonistes de la novel·la, George i Lennie, transcorren envoltats d’un patètic fracàs que evidencia la fragilitat dels seus somnis i el miratge de la terra promesadescobrint l’amarga soledat en que molts migrants del DustBowl es trobaven en la seva fugida endavant.
La sessió de debat de la novel·la es realitzarà el dilluns 29 d’octubre a les 18.30 h a la sala Lluís Carulla del Museu de la Vida Rural que actualment presenta l’exposició “TheDustBowl. Quan la natura es rebel·la”. Serà conduïda per les bibliotecàries Núria Estadella i Maria de la Serra Balanyà i, a banda dels clubs de lectura estables de les biblioteques, està oberta a tothom que hagi pogut llegir aquesta obra de John Steinbeck. El debat s’iniciarà amb una breu visita comentada a l’exposició a càrrec d’Albert Carreras i amb un diàleg de personatges en relació a les obres de Dorothea Lange que es poden veure a la mostra.

John E. Steinbeck (1902-1968) fou un novel·lista nord-americà. Aconseguí amb Tortilla Flat (1935) l’èxit que el donà a conèixer. La seva preocupació social es va veure forjada especialment a El raïm de la ira (1939), novel·la amb la qual guanyà el premi Pulitzer i que aborda amb profunditat el tema dels migrants procedents del DustBowl. Durant la Segona Guerra Mundial fou corresponsal del diari The New York Herald Tribune. La perla (1947) i A l’est de l’edèn (1952) són les seves novel·les amb més èxit. El 1962 li fou concedit el premi Nobel de literatura.
El club de lectura: Steinbeck forma part del programa d’activitats de l’exposició “TheDustBowl. Quan la natura es rebel·la” que es pot veure al Museu de la Vida Rural fins al 5 de gener de 2019. www.dustbowl.cat










dijous, 4 d’octubre del 2018

CARME MARTI: "CAMI DE LES AIGÜES"


CARME MARTÍ  al Club de Lectura “lletraeixerides” de L’Espluga de Francolí

El passat dimarts dia 25 d’octubre a les 19:00h la escriptora Montblanquina va visitar el Club de lectura de l’Espluga de Francolí
El seu darrer llibre “El Camí de les Aigües” era la lectura d’estiu del Club i abans de finalitzar la temporada al mes de juny la mateixa biblioteca va regalar un exemplar a cada membre que en  forma part .
Des de la biblioteca  creiem que era una lectura obligatòria;  de llegir i de tenir pel lloc on està escrita, Casa nosta


“..La novel.la és un cant a la cuina feta amb amor i un deliciós homenatge a les àvies treballadores que mai no es van deixar vèncer per les adversitats del seu temps. Recepta a recepta, vivència a vivència, El camí de les Aigües ens proposa un viatge carregat d’olors i de sabors a les nostres arrels, a la nostra infantesa. Una novel·la memorable que ens descobreix la vida de la cuinera Maria Badia al llarg del segle XX a partir de la mirada de la Laura en l’actualitat.
A les acaballes de la seva vida, la Maria Badia observa la cuina i seu a taula. Vol trobar la manera d’explicar tot el que ha viscut: les criatures que ha cuidat, les cases on ha cuinat, l’amor i el desamor, l’amistat, la família, la guerra, la seva passió pels fogons. Quan troba un quadern pensat per apuntar-hi receptes, se li il·lumina la mirada: seran els plats que ha cuinat els que ordenaran els seus records.
La Laura, en canvi, viu en l’obscuritat d’una lluita desesperada que fa massa que dura. Vol recuperar el control emocional mitjançant l’escriptura, però només troba un cert refugi en les converses amb un jove veí i en les visites a la seva àvia. Li llegeix en veu alta un llibre sobre la vida d’una cuinera de l’Espluga de Francolí. L’àvia escolta i no diu res: hi ha alguna cosa en aquesta història, però, que la remou ben endins...”


Martí ens explica el treball d’investigació que hi ha darrera el seu llibre, una recerca acurada i contrastada per especialistes.
Al finalitzar, la Carme ens engresca a que totes escrivim una història de les nostres vivències, diu :- que així deixaríem una herència històrica pels futurs nets...sinó seràn aventures oblidades i perdudes.
En un ambient de tranquil.litat, serenor i dolçor per part de l’escriptora, ens vam engrescar i li vam demanar de fer la ruta a peu per l’escena on ha succeït la novel.la acabant amb un refrigeri a la Font de l’Oca. Ens falta acabar de concretar el dia!


Moltes gràcies Carme per fer-nos gaudir de les teves lectures tant acurades i mimades



dijous, 5 de juliol del 2018

LA FILLA ESBORRADA

LA FILLA ESBORRADA DE MARGARITA ARITZETA
El 2013 Margarita Aritzeta va donar a conèixer el resultat de la investigació d’uns fet ocorreguts a la masia Cardellà, al Camp de Tarragona, en el volum El pou dels maquis: els fets, els documents i també, en paral·lel, el mateix any va publicar-ne un “relat real”, El pou dels maquis, amb personatges documentats històricament, alguns de la pròpia família. L’escriptora aconseguia així posar nom i rostre a les històries que la seva padrina li explicava de petita. Conèixer la història silenciada dels maquis, que, talment, se li afiguraven personatges de conte, de les llegendes que poblaven el paisatge dels voltants de la masia familiar de Valls.

Margarida Aritzeta 
A La filla esborrada (Capital Books) aquesta realitat silenciada durant tants anys adquireix un enorme valor narratiu. Aritzeta descriu el món dels emboscats, dels homes que vivien en un silenci dens, perduts, enteranyinats en la pròpia xarxa, mentre esperen les ordres d’un atac general i organitzat contra el franquisme que no arribarà mai. El somni s’anirà esvaint mentre s’embruteixen, són delatats, empresonats, assassinats… Aquest és un dels eixos de la novel·la: la memòria històrica, eminentment masculina.
Però La filla esborrada no és una novel·la de maquis. La història ja estava contada. Allò que interessa Aritzeta és posar en relació el passat amb el present. Presenta dos temps històrics: el 1945-1946 i el 1992, any en què arrenca La filla esborrada. Després la novel·la explica amb detall poc més de nou mesos de la vida de la Laura, una noia joveníssima, de bona família, que el 1945 topa, literalment, amb un dels emboscats, en Gabriel, amb qui viurà una història d’amor àlgid, fulgurant i secreta, sense passat ni futur.
En un món d’interessos, pors, silencis i secrets, Aritzeta salva aquests dos personatges independentment del seu destí. Gabriel i Laura viuen el seu idil·li en una mena de casa encantada, enmig del bosc. A partir d’ells, el mosaic de personatges i la riquesa d’accions i anècdotes és molt ampli. La novel·la retrata la societat dels anys 40. Prenen un protagonisme especial en Franz, professor de música amb un passat difús; la Matilde, la masovera, i un dels seus fills, en Minguet, dedicat a caçar emboscats. La vida de les dones hi té un gran protagonisme. Aritzeta ret alguns homenatges a Caterina Albert, (la història es posa en boca d’una moribunda carregada de mala consciència o la vida isolada i dura que duen alguns personatges en un món petit i tancat) i a Mercè Rodoreda (el tarannà somiós de Laura).
La història de Laura, segons s’explica en la Nota de lectura, també es basa en fets reals, tot i que qui llegeix accepta la seva vida com una més de les moltes que es van poder viure aquells anys. Al final, “la filla esborrada” serà “la mare retrobada”. Aritzeta no ha volgut fer una novel·la negativa: quan la vida està plena de dificultats, és dura, gairebé impossible, allò que salva és el futur, és a dir: la filla de Laura.
La filla esborrada és una novel·la sobre el silenci d’una època, del silenci històric i del que vivim en les nostres vides. Cada personatge guarda els seus secrets, cadascú morirà sense revelar-los. La tècnica narrativa s’adequa a aquest concepte. De forma calculada, allò que el relat no diu és tant important com allò narrat. La música en torna a ser un element de vital importància, recorre tot el text i, al final, contradiu El rei dels verm, la rondalla malèfica de Goethe que Schubert va musicar. La música salva l’infant. Es tanca el cercle. Tornem a l’inici.

divendres, 22 de juny del 2018

INCERT CAMI

INCERT CAMI
Dr. Eduard Prats












L'Agustí i l'Elvira só dos vells aclaparats per l'edat i per les greus malalties que els afectes. Arribat un determinat moment han decidit, de mutu acord, llevar-se la vida per tal d'acabat amb les penalitats que pateixen. Saben que el final és a prop i tot anirà de mal en pitjor en el temps a venir.
Els protagonistes intueixen que no trobaran l'aprovació de la família- ni la dels amics- per porta a terme el seu propòsit. Per això decideixen suïcidar-se lluny de tothom, a la caseta que tenen a la Sierra de Gredos, malgrat ser conscients del trasbals que causaran a la seva única filla, Flora, al seu gendre, el Daniel, i als seus néts, Pau i Mònica.
Es tracta d'una novel.la coral  que vol enaltir la llibertat de consciència i el dret a decidir sobre la pròpia vida; sabent que no totho, té el mateix pare sobre aquesta espinosa qüestió.

El Dr. Eduard Prats en va visitar i vam poder donar la nostra opinió i trobar una explicació a la història.

NOTA DE LES "LLETRAEIXERIDES"

Una parella d’avis decideix anar a viure  a la Sierra de Gredos lluny del control de la seva família. L’autor planteja de manera distesa el dret a viure i a emmalaltir dignament de la mateixa manera que mostra  afrontar el desenllaç vital en relació a la situació que es troben i que resol de manera atzarosa. Através de tot un plegat de personatges ens dóna diferents punts de vista sobre el dret a decidir sobre la pròpia existència.

És una novel.la que ha agradat molt al Club de Lectura: l’autor ens ha copsat en el què, cóm  i el perquè de la seva narrativa.    
Una lectora comenta: "nosaltres hem après no tan sols a entendre una novel.la sinó també la manera d'escriure-la. " Una gran lliçó.


L'autor explica que és una novel.la curta, de poques pàgines. Lineal, perquè succeeix en poc temps i  transcorre un capítol darrera l'altre. El personatge és pla, que vol dir que sempre es igual i no canvia en el transcurs de la novel.la
També ens explica que vol dir una novel.la coral; és quan es fa un incís i s'amplia el tema i no té res a veure amb la trama
Per altra banda, ens comenta l'autor que no és real sinó que és ficció
Unes fotos:




dijous, 24 de maig del 2018

EL FESTIN DE LA VIDA

EL FESTIN DE LA VIDA



----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
J. RYAN STRADAL
Eva Thorvald  és una tastadora de plats amb un gust exquisit, el seu talent la va portar a convertir-se en una de les majors xefs del món. La seva història no seria la mateixa sense la intervenció de tots els personatges que han passat per la seva vida.
Una novel·la que parla dels lligams  familiar, d’amistat, d’amor, dels nostres plats preferits, dels graus de separació que ens mantenen a distància uns dels altres i com es de fàcil quan  d’aquest  brota una passió comú.
L’autor es un dels coordinadors de l’organització sense ànim de lucre de Dave Eggers, 826, que pormou la lectura i l’escriptura entre els nens i els adolescents.



ESTÀNDARS


ESTÀNDARTS


__________________________________________________________________
ALBA DALMAU



La vida sentimental de les parelles té variacions infinites, potser tantes com la música. Alba Dalmau ha triat onze cançons clàssiques del jazz per formar aquest brillant repertori de sentiments, esperances, desitjos i desacords.
Una parella perfecta a ulls de tothom però que és a punt de trencar-se, un matrimoni que es reenamora quan ell es jubila, parelles que són un trio —o un quartet—, l’estranya relació a distància d’una hostessa de vol i un home que té pànic a volar, una dona que vol abandonar fills i marit i no acaba de trobar mai el moment...

ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS


ALLÒ QUE VA PASSAR A CARDÓS



RAMON  SOLSONA

Escrita el 2006 ens explica les causes i conseqüències del crim travessen un territori sacsejat  per unes grans obres hidroelèctriques. La vida de la vall es transforma amb una sobtada prosperitat econòmica i també en conflictes de convivència, accidents, corrupteles i el contraban  de sempre.
La dictadura és un rerafons permanent, però la societat respira uns aires nous: la televisió, els cotxes utilitaris, el turisme, el twist... També, a Cardós, on cada dia arriben autocars  plens  d’homes escapats de la misèria que anhelen una vida millor. Els personatges estan ben definits es nota que l’autor està molt ben documentat. Pretén reflectir el desenvolupament tècnic i la implicació emocional de tota la societat, en la figura de cada un dels personatges relatats que li dóna un cert regust romàntic. Algunes lectores els ha entusiasmat el desenllaç i d’altres han trobat la trama una mica pesada. Conclusió: una bona novel.la.


LA CATA


LA CATA


Roald  Dalh
  És tracta d’un conte breu narrat a mode de fàbula. A través de la caricatura dels personatges ens  endinsa en un àpat familiar. La finalitat del sopar és que entre l’amfitrió  -un adinerat  agent de la borsa- i el seu convidat –un reputat gastrònom-  s’estableixi  una  aposta en la cata de vins. Entre tots dos es crearà un repte a l’alça que anirà  augmentant fins a la paradoxa.  L’amenització de l’exquisitesa de les menges i el refinament dels vins que les acompanyen posaran en context una societat que l’autor preten ridiculitzar.  Així doncs, el gastrònom es veurà empelit a endivinar,  l’ origen , nom i anyada del preuat vi; de la qual cosa se’n derivarà  la jugesca.  Les il.lustracions del llibre conformen un conjunt molt divertit acorde amb la línia del text. L’obra escrita el 1945 té un cert aire retro.  El que sí que podem constatar entre totes les lectores és que després de llegir-lo ve de gust assaborir un bon vi i fer-ne la cata a la salut del personatge dellorigador de la trama.
  –No us el podeu perdre, és una clucada d’ull de l’escriptor als lectors/es
- Lectura molt àgil i amena.



dimarts, 27 de març del 2018

COM LES SOQUES DE LES FIGUERES VELLES


 COM LA SOCA DE LES FIGUERES VELLES







A les lectores el llibre ha agradat moltAquest mes ens ha visitat l’escriptora Tecla Martorell i ens ha explicat de quina manera crea el relat en els seus llibres.  Els seus personatges són inventats encara que les històries que explica són petits fets que treu de la realitat. Anècdotes que ha sentit i que després fa créixer en la veu dels personatges. El llibre és una ambientació en el món de les dones. L’autora ens diu que potser el considera més ric o que si hi sent més còmode. La narració és intensa. Com a professora de pedagogia ens parla  que  té un vincle molt estret amb el seu alumnat de  l’escola d’adults.  Ens parla de dones que no han pogut estudiar   i que ho fan de més grans. En el llibre que ens comenta lliga dues històries de vides paral.leles, els dos personatges principals i a partir d’aquí en fa un relat-ficció. El text el descriu de manera fotogràfica i amb un llenguatge planer. El títol de la novel.la ve determinat per la voluntat de síntesi. Les seves fonts de lectura són Garcia Lorca, Mercè Rodoreda, Isabel Allende… Ens parla de maltractaments i situacions d’abús que es poden donar. Ens diu que el sexe descrit és explícit al relat i també ens diu que de vegades contrasta la realitat descrita, en quan a l’ambientació: el tren, com a mitjà de transport de moltes famílies que venien d’Andalusia.

divendres, 9 de febrer del 2018

ARGELAGUES, Club de lectura del Gener

ARGELAGUES   

Gemma Ruiz

A les lectores ens ha agradat l’estil àgil, amb un llenguatge molt ric i fluit de mots que reflecteixen la varietat dialectal de la comarca, d’expressions rurals aturades en el temps. La narradora mostra tres generacions de la família de la rebesàvia Remei, moments d’una vida escantellada i no gens mansa i que les dones que la viuen saben fer-se-la seva.  El món masculí i el femení conflueix  amb duresa, tal com era en aquell indret i en aquells moments d’incertesa econòmica: època de més bones collites, el sacceig de la fil·loxera, l’arribada de la industrialització tèxtil,  la guerra civil… donen forma al relat.  Al cap dels anys l’àvia, la mare i la néta protagonitzen un viatge que  les acondueix a un futur ple d’il.lusió amb el pòsit i la fortalesa de les Arguelagues.

dijous, 1 de febrer del 2018

COM ES BULL UNA GRANOTA, Òscar Andreu


COM ES BULL UNA GRANOTA

___________________________________________________________________________-
L’escriptor ens relata en 21 contes,situacions divertides amb paradoxa, i les retrata amb un bon sentit de l’humor que pot passar del sarcasme a una ironia súbtil.  Cada escrit pot llegir-se de manera aleatòria  per això fa més amena la seva lectura.  El títols dels contes també ens donen una potent interpretació del seu contingut i alhora ens permet trobar-nos dins de la realitat de l’absurd o amb un divertiment o més agosarat. 
Les lectores en llegir hem comentat contes que ens han agradat més que d’altres. El comentari ha estat que pot ser per la temàtica que planteja la majoria de contes mostren una situació més exagerada de la realitat.  Les lectores hem conclòs que,  de fet, sí que podem dir que el plantejament del seu relats ens duen a la reflexió de la vida quotidiana  -ironia, molt d’humor, tristesa, compassió i tendresa-



Nota: 5,75

dimarts, 30 de gener del 2018

L'ESCANYPOBRES, Narcís Oller

CLUB DE LECTURA DEL MES DE MARÇ

L’escanyapobres (Narcís Oller)
És un novel·la amb descripcions molt acurades i precises. Comenten que es un tema que va investigar Margarida Aritzeta i hi va trobar semblances  a diferents llocs de l’Espluga, encara que l’autor ho maquilli i hi posi altres noms. Tot i així, creuen que no tot exclusivament està ambientat aquí.
Parlen sobre l’acte de saber aprofitar les coses abans de llançar-les, que moltes vegades a la societat d’avui  aquest fet ha desaparegut ja que la gent es prefereix comprar-s’ho deu nou. Lligat amb aquest punt, expliquen exemples de persones conegudes que aprofiten i són excessivament estalviadores. Finalment també comenten que aquesta manera de fer pot arribar a ser malaltissa, obsessiva.
“Val més viure el dia a dia que no ser el més ric del cementiri.”
Al final del llibre no hi ha cap sentiment d’estimació, cap pena.

Valoració final de llibre és 6.

LA VIDA SENSE LA SARA AMAT, Pep Puig

CLUB DE LECTURA DEL MES DE MARÇ

La vida sense la Sara Amat (Pep Puig)

És una novel·la ràpida de llegir, però consideren que no és massa interessant ja que tota l’estona passa al mateix lloc. Parlen de l’autor, un nen que estava bojament enamorat, tant, que algunes creuen que era un calçasses. L’amor que sentia el protagonista era per una jove adolescent de 13 anys, que passava els estius al poble de la seva àvia i els vespres sortia a jugar a fet i amagar amb la seva colla, fins que un dia ella desapareix.  De la noia adolescent, algunes  pensaven que tenia un punt infantil, innocent i en canvi d’altres creien que era una descarada i que d’innocent no en tenia ni un pèl.
Mentre anaven llegint estaven intrigades i motivades per conèixer que acabaria passant entre aquell amor dels dos adolescents. Els sorprèn i no els agrada massa ja que creuen que no acaba passant res interessant.

La valoració final del llibre és 6. 



OLOR DE COLÒNIA, Sílvia Alcàntara

CLUB DE LECTURA DEL MES D'ABRIL

OLOR DE COLÒNIA (Sílvia Alcantara)





Comentari fet per una lectora del Club de "lletraeixerides":


Evoca la vida d'una colònia textil.
El despotisme i condescendència que  als anys 50 regeix la vida dels treballadors/es d'una fàbrica, on viure i morir en aquell estat sota la dictadura pura i dura d'una fàbrica que vol ser-ho tot, que va més enllà del treball que regeix l'escola i que diu fins en quin punt poden o no estudiar els fills, el que i el com s'ha de viure i com s'ha de respirar... en definitiva un geto, on tothom hi viu controlat.
Entre amos i l'església  havia de ser una vida asfixiant!!!

També es comenta que es va fer una serie a la tele de dos capítols i es compara aquest llibre amb d'altres de la mateixa temàtica com "El silenci dels telers"
En el llibre no es parlar del sou, però creiem que devia ser una misèria.
Alguna lectora va poder aportar les seves vivència comentant:
- m' enrecordo de sentir les sirenes!
i una altra va comentar que havia treballat en aquest món i relata que no era una feina fàcil i possiblement la mica de sordera que té podria ser del soroll dels telers.

VALORACIÓ FINAL DEL LLIBRE ÉS  8

AQUELLA PORTA GIRATÒRIA, Lluís Foix

Aquella porta giratòria_____________________________Lluís Foix


El llibre que es presenta recull les memòries i la evolució de tot el transcurs del mateix autor al diari La Vanguardia durant els seus anys treballats. Un recordatori d’una època i un temps de canvi en la qual molta gent llegia aquest diari.
Les lectores del Club de Lectura consideren que ha estat una persona privilegiada, per treballar del que a ell li apassionava, per totes les vivències que ha pogut viure, per totes les persones que ha pogut conèixer... i això les ha fet adonar-se’n que ha perseguit els seus somnis i les seves metes ja que ha aconseguit el que s’ha proposat, en definitiva, una persona espavilada.
Pel que fa a la narració del llibre consideren que té descripcions boniques i alhora molt entenedores ja que està ben escrit. Per altra banda, quasi totes al principi se’ls ha fet una mica feixuc i a mesura que anaven llegint cada vegada el trobaven més amè, com a contingut i desenvolupament de la seva història. Va ser curiós ja que van trobar una evolució i finalment, la última parts se’ls va fer curta.
Consideren que és molt diplomàtic, que aporta molta informació, molta gent desconeguda per elles, en alguns moments molt repetitiu cosa que les feia perdre’s. Per concloure, consideren que en certa manera és una metàfora del que passa amb la política del nostre país.


Valoració final: 6,5.

KAFKA A LA PLATJA, Haruki Murakami




Durant aquest mes de juny les lectores del club de lectura han llegit la novel·la Kafka a la platja de Haruki Murakami.

Comenten que és una lectura diferent, amb la que “hi entres o no hi entres”. Hi va haver usuàries que van intentar entrar-hi però no van aconseguir entrar amb el món de l’escriptor. Aquest, és Japonès i al seu país és reconegut per les diferents obres que ha publicat i premis que ha guanyat, tot i així, consideren que es nota que prové d’una altra cultura, manera de viure i també filosofia. El tema que se’ls hi ha fet més feixuc és quan parla del gat ja que ho van trobar massa sàdic i detallat.

Per altra banda, consideren que van “auto” treballar valors que a vegades amb el dia a dia ens passen per alt. El fet d' acceptar-se i estar a gust amb un mateix, de fixar-se amb petites coses, de gaudir dels  petits moments, de viure, sentir i escoltar allò que ens envolta, els ocells, l’ aigua, la natura... Comentaven que havia estat una novel·la que ajudava a que cadascú s’ adonés de que de les petites coses també s’han de gaudir. El llibre narra moments on el personatge principal escolta música per relaxar-se, i una de les usuàries va comentar que havia buscat les melodies per encara poder transportar-se més en aquest món de pau, tranquil·litat i tendresa.


Valoració final: 7,2. 

NOSALTRES DOS, Xavier Bosch

L’Espluga de Francolí,  25-09-2017

BIBLIOTECA MOSSEN RAMON MUNTANYOLA

NOSALTRES DOS
XAVIER  BOSCH

En general ha agradat.  És de lectura amena i agradable. 
Tracta de l’amistat entre un noi i una noia  i l’autor es pregunta mitjançant el relat dels dos personatges  si es pot esdevenir aquest tipus de relació o quelcom més i finalment derivi en una relació amorosa de parella.
 Hi ha lectores que esmenten que les primeres  cent pàgines se’ls ha fet la lectura una mica més feixuga però que després ha estat molt més àgil. El desenllaç s’amenitza amb la descripció de llocs “locus amoenus”que per algunes lectores ha estat potser massa reiteratiu i per d’altres ho han trobat molt encertat. La conclusió és que és una historia d’amor, de cant a l’amistat de lectura lineal i previsible. Durant el col.loqui es parla entre les lectores del supòsit que planteja l’escriptor i s’arriba a la conclusió que sí que és possible i que també hi ha vegades que el  desig pot complicar la relació. D’altres lectores  en fan una total defensa i fins i tots l’identifiquen en l’amistat que tenen avui dia els joves, una relació més oberta potser de la que algunes persones han viscut. N’hi ha que diuen que la relació d’amistat és la més profunda que pot existir i que molts cops és per sempre  encara que passin els anys i la relació amb la persona estimada s’espai en el temps.


Nota: 7,4